Els filòsofs i poetes del passat van intentar descobrir per què la Lluna “polida suaument, com un diamant” en paraules de Dante, tenia taques. La solució acordada va ser que, com un espill, reflectia la Terra imperfecta. Hui somriem, però era una forma intel·ligent d’entendre la Lluna d’una manera que fóra consistent amb les creences d’aquella època. La Lluna ja no està de moda. La veiem tan sovint com el Sol i li donem poca importància: ens hem tornat indiferents. No obstant açò, la Lluna reflecteix més coses que la llum solar. La Lluna, o més precisament la nomenclatura dels cràters lunars, encara sosté un espill enfront d’un aspecte important de la història humana. Dels 1586 cràters que han sigut nomenats en honor a filòsofs i científics, solament 28 honren a una dona. Estes 28 dones de la Lluna ens presenten l’oportunitat de meditar sobre esta bretxa, però potser de manera més significativa, ens ofereixen l’oportunitat de parlar sobre les seues vides, en la seua majoria desconegudes hui en dia.